Fins a mitjans del Segle XX cada generació va patir una guerra. Diuen que amb el pas dels anys els desastres de la guerra passada s'oblidaven, i la nova generació estava disposada a lluitar amb un nou pretext. La guerra tornava a delmar la població, que iniciava una nova etapa de pau i guerra.

La Segona Guerra Mundial va resultar ser una catàstrofe d’unes dimensions tan gegantesques, i les bombes atòmiques armes tan letals, que ja ningú es va plantejar començar una nova guerra. D'aquesta manera, a Occident gaudim d’un llarg període de pau.

Encara que la treva es trenca sovint amb guerres locals en terres llunyanes, les notícies mediàtiques de matances que, en ser repetitives, ja no ens fan cap sensació.

La Fundació Aurora motivarà a tota la població perquè ensenyi a nens i joves que les guerres sempre són font de moltes desgràcies; que no és gens divertit jugar amb les tauletes i els telèfons intel·ligents a matar gent.

Estem segurs que la tràgica història de la Nina Tecleta, que explicarà la nostra narradora als més petits, els deixarà impactats. Comprendran que no hi ha guerres divertides, i que la principal víctima de les guerres és la innocent població civil.